Sembla ser que l’origen de la tradició ve de la vigília de Tots Sants, on antigament es tocava a morts fins a la matinada, amics i parents ajudaven els campaners a tocar les campanes i per poder aguantar-ho bé, anaven menjant castanyes, fruits secs i vi dolç per recuperar forces i fer passar el fred.
La figura de la castanyera, es representa amb una dona gran, vestida amb roba fosca, faldilla llarga, davantal i un mocador al cap. Antigament la venda de castanyes calentes al carrer era més habitual que avui en dia, s’embolicaven en paper de diari per conservar-les més calentones.
Actualment encara hi ha pobles i ciutats que conserven alguna paradeta de castanyes, a Lleida, prop de la plaça Sant Joan es pot trobar una parada de castanyes entre mitjans de tardor i principi d’hivern.
La Castanyera
Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat
la camisa li va petita
la faldilla li fa campana
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.
Canço popular catalana
